Back Giorgio Vasari Afrikaans جورجو فازاري Arabic جورجو فازارى ARZ Corco Vazari Azerbaijani Джорджа Вазары Byelorussian Джорджа Вазары BE-X-OLD Джорджо Вазари Bulgarian Giorgio Vasari Breton Giorgio Vasari BS Ghjorghju Vasari Corsican
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Giorgio II Vasari 30 juliol 1511 Arezzo (República de Florència) |
| Mort | 27 juny 1574 (62 anys) Florència (Gran Ducat de Toscana) |
| Pintor de cambra Mèdici | |
| | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura del Renaixement i arquitectura |
| Lloc de treball | Arezzo Pistoia Rímini Roma Pisa Florència Nàpols Bolonya Venècia |
| Ocupació | pintor, teòric de l'art, esteticista, dibuixant projectista, biògraf, historiador de l'art, escriptor, arquitecte, artista visual |
| Activitat | 1527 (Gregorià) - 1574 (Gregorià) |
| Membre de | |
| Gènere | Pintura d'història, pintura religiosa i retrat |
| Moviment | Renaixement |
| Professors | Guillaume de Marcillat |
| Alumnes | Pieter De Witte, Giovanni Battista Naldini, Jacopo Zucchi i Federico Zuccaro |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Niccolosa Bacci |
| Pares | Antonio Vasari i Maddalena Tacci |
| Parents | Luca Signorelli, cosí germà |
| Premis | |
 | |
Giorgio Vasari (Arezzo, 30 de juliol de 1511 - Florència, 27 de juny de 1574) va ser un arquitecte, pintor i escriptor italià.[1]
Cèlebre sobretot per les seues biografies d'artistes italians, col·lecció de mètodes, anècdotes, rumors i llegendes recollides al llibre Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, ed architettori (traducció del títol: Vida dels millors arquitectes, pintors i escultors italians) (1542-1550; segona edició ampliada l'any 1568) i que ha esdevingut una font primordial per al coneixement de la història de l'art italià.[2]
- ↑ Vasari, Giorgio, 1511-1574.. Las vidas de los más excelentes arquitectos, pintores y escultores italianos desde Cimabue a nuestros tiempos. [5a. ed.]. Madrid: Cátedra, 2010. ISBN 978-84-376-2736-6.
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.288. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014].